diumenge, 18 d’abril del 2010

EXPEDICIÓ EGAN - MCKINLEY 2010

EXPEDICIÓ EGAN - MCKINLEY 2010

Sis socis de l´EGAN el pròxim més de Juny, marxaràn cap a Alaska per intentar l´ascensió del Mckinley. El Mont McKinley , també conegut com a Denali (EL GRAN) pels nadius d'origen esquimal i pels habitants d'Alaska, és el cim més alt dels Estat Units i de l'Amèrica del Nord, amb 6.194 mts d'alçada. Tot i que no és un dels més alts del món, el desnivell que cal superar per pujar-hi, juntament amb les baixes temperatures, atesa la seva proximitat al cercle polar àrtic, fan del Mckinley un dels cims més complicats d´ascendir.

El McKinley té dos cims importants: el del Sud és el més alt, mentre que el del Nord té una alçada de 5.934 metres i una prominència d'aproximadament 400 metres. El cim nord és rarament escalat.

Cinc grans glaceres cauen pels seus vessants: són les de Peters (NO), Muldrow (NE), Traleika(NEE), Ruth (SE) i Kahiltna (SO).

El McKinley es troba dins el DENALI PARK formant part de la serralada d'Alaska, a només 3º del cercle polar àrtic (63º 5´52 34´´), i és el "sis mil" més septentrional del món, es troba a 209 km al nord-est de la capital de l'Estat d'Alaska, Anchorage.

La base del Denali està situada a un altiplà d'uns 600 metres d'alçada, esdevenint un pic amb un desnivell de 5.500 metres.
La muntanya també es caracteritza per conferir als escaladors un alt risc de patir mal d'alçada, aquest fet es deu a la presència perenne d'un clima de fred extrem, degut a la seva latitud i a la proximitat de un conjunt de corrents d'aire fixes de gran diàmetre que envolten la Terra en els hemisferis i que la recorren a gran velocitat, per això els forts vents i les tempestes són molt habituals.

LA RUTA

La ruta escollida per a la nostra ascensió serà la WEST BUTRESS que es pot considerar com a la Ruta Normal

Camp base (2210m) – Camp I, Ski Hill (2408m)

Aquest tram discorre per la glacera de Kahiltna, es tracta d'una etapa de llarga distància. Inicialment la ruta comença amb un lleuger descens d´uns 200m, i després comença a pujar amb un pendent suau fins al camp I. Al camp base s´hi arriba mitjançant vol en avionat des de Talkeetna, un vol que dura aproximadament 40 minuts, aterrant damunt de la Glacera.

Camp I, Ski Hill (2408m) – Camp II, Pas de Kahiltna (3048m)

Es Continua avançant per la glacera, arrossegant els pulkas ( trineus que faciliten el tranport de menjar, fuel i material) fins just abans del pas de Kahiltna, on situarem el camp II.

Camp II, Pas de Kahiltna (3048m) – Camp III, Motorcycle Hill (3353m)

En aquesta etapa la glacera tomba a la dreta enfilant-se pel Pas de Kahiltna on el pendent és mes fort i sostingut fins arribar al camp III, i per tant on tindrem més problemes per "controlar" els nostres pulkas .

Camp III, Motorcycle Hill (3353m)– Camp IV, Medical Camp(4360m)

Aquest tram és dur i s'acostumen a fer dos ports de material. Aquí és fàcil que deixem aparcats els trineus, ja que amb les fortes pendents es fa difícil i perillós avançar amb ells.

Iniciarem l'etapa per un rampa fins un coll on girarem a la dreta per un fort pendent fins a Windy Corner (4115m), en aquest tram el vent sovint impedeix el pas. Després seguirem per un flanqueig una mica tècnic i un tram amb esquerdes espectaculars que ens portaran fins al camp IV on instal·larem el camp base avançat i on completarem l'aclimatació.

Camp IV, Medical Camp(4360m) – Camp V, High Camp (5240m)

En aquesta jornada haurem de superar una forta rampa que acaba amb una paret de gel (45º/50º) d'uns 200m que ens portarà fins un coll on comença l'esperó oest.

L'aresta no és molt tècnica, però l'alçada, el vent i el pes de la motxilla dificulten la progressió.

Camp V, High Camp (5240m) – Cim (6194m)

Seguirem per l'aresta oest superant trams amb alguna dificultat fins al pas de Denali (5549m). En aquest punt la pendent augmenta i entrem en una zona que sol ser bastant castigada pels forts vents. A la fi, i després de superar una fina aresta d'uns 100m, arribarem al cim.

7 comentaris:

  1. Bueno chicos, me he dado de alta en el blog para seguiros, y desearos los mejor y que tengais cuidado. Perdonar no me he presentado jejeje, soy el primo de Ivan Gil Pérez y mi nombre es Raúl Gil. Lo dicho que os vaya muyyyy biennn.

    ResponElimina
  2. Molt be!!... esto ya está "calentito, calentito", espero que sea un blog participativo y que sirva para que todo el mundo pueda saber de nuestras peripecias por el Mckinley.

    Un saludo,

    Iván

    ResponElimina
  3. Rafael Gil
    Hola chicos, soy el padre de Ivan espero haberlo hecho bien y os llegue este mensaje, solo desearos mucha suerte

    Saludos
    R.Gil

    ResponElimina
  4. Hoy habeis salido, os deseo un feliz vuelo

    ResponElimina
  5. Hola la familia Medina espera que hagais cumbre y toda la plantilla de VertiSub, que tengas buen tiempo.

    ResponElimina
  6. Hola a todos!! Aunque ya os lo he dicho... cuidaros mucho! Para el que se estrena en esta aventura... disfruta a tope de tu primera expedición!!

    Eva

    ResponElimina
  7. Hola papa Rafael, soy un compañero de trabajo de Ivan. ¿Que tal va el sufrimiento? Solo los que somos padres sabemos de que va la cosa. Hace dos años tuve a mi hijo cinco meses en la India y una vez alli se les ocurrió ir al Nepal y hacer un traiking (creo que se llama asi) por el Anapurna, però no te apures tu hijo va más preparado, el mio no llevaba ni botas.
    Estos chicos!!!!
    Un saludo

    ResponElimina